Daniel Antón Asensio, historiador i poeta
Fa dos anys va publicar el seu primer llibre de poemes, “En fer-se fosc”. La poesia li ha agradat de sempre, tot i que també té algun projecte entre mans relacionat amb els contes. Vas començar estudiant Història, però ho va deixar i, després de treballar en diverses feines, des de 2004 ho fa a Cinesa. Uns anys més tard, va recuperar els estudis i, l’any 2018, es va graduar.
Està fent un màster d’especialització en història antiga, i la que més l’atrau és la història antiga d’Israel. “En fer-se fosc” és un llibret de poemes que tenia fet de fa molts anys i que “he anat retocant i canviant amb el temps”. Afegeix que “és llibre que és molt petitet, molt senzill, i ara vaig perfilant el segon”. La seva poesia rep influències “del simbolisme francès, del que s’anomena la generació “beat” de Nord-amèrica, i amb moltes altres petites espurnes, com la poesia catalana”, diu.
La poesia també es troba en cançons de rock i de reggae i creu que “a vegades la poesia entenem que és el senyor Foix, però la poesia també pot ser el senyor Kurt Cobain”. També opina que “ens entren millor les coses amb una mica de música, ben amanit, que no pas amb el text”. Li dol que “no es llegeix en català i poesia encara menys”. És del parer que “la poesia està mal entesa. En general, la gent no l’entén. Tenim un concepte, a vegades, massa edulcorat”.