Roser Pujol, jubilada activa
La seva vida laboral va iniciar-se amb 14 anys, quan va entrar en una empresa de confecció. “Quan van tancar, vaig posar una botiga al carrer Societat, una cotilleria. La vaig tenir uns 6 anys i després me’n vaig anar a treballar a la Llar de l’Ancianitat. I he estat allà 26 anys, fins que m’he jubilat” explica. “Abans semblava que la dona no podia estudiar”, assenyala.
Des de la jubilació, s’ha dedicat a diverses activitats que, abans, quan treballava, no podia. “Sí que tenia amigues, però podia fer poques coses, perquè la feina m’absorbia molt”, rememora. Era qüestió “de posar-te les piles i buscar activitats”, afegeix. S’ha dedicat molt al voluntariat, a la Creu Roja i al Banc dels Aliments i “ara estic fent un voluntariat conjuntament amb el Casal Anna Murià i LaFact Fupar”, apunta.
És en aquest casal on ha fet diversos cursos, com de creixement personal, de pintura de roba i també ha fet “una xarxa d’amistats”. També participa en les activitats de la Zona 60 de La Fact i participa en “conferències, xerrades” i altres. Aquesta inquietud li ve perquè és del parer que “és important socialitzar-te amb la gent”. Sosté que “quan et jubiles es para tot, però si et mous, trobes moltes coses per fer”. Al principi, admet que no és que trobés a faltar treballar, però es trobava força “desubicada”.
Tot i que no n’escriu, sí que li agrada la poesia i detalla que “soc una addicta” a les trobades que s’organitzen sobre aquest geènere literai a Òmnium Cultural. “Jo escolto i m’ho passo molt bé”.
