Daylet Hernández Santos, professora d’anglès
Fa vint anys que va arribar a la ciutat, procedent de Cuba. Allà va aprendre català “a la Penya del Barça”. El seu home, quan es van conèixer, li va aconsellar de fer-ho i hi anava una vegada per setmana, durant dues hores. Al seu país va llicenciar-se a l’escola de llengües estrangeres i, després, també va formar en Serveis Socials. Aquest curs que ve, començarà el setzè com a professora d’anglès a l’escola Sagrat Cor.
Tot i que, en principi, el seu repte era ser metgessa, finalment es va decantar pels idiomes. “Quan vaig acabar la secundària em vaig començar a apropar una miqueta més l’anglès. Tenia una mestra que va ser un model per a mi”, comenta. Primer, volia ser intèrpret i traductora, però quan va començar a fer pràctiques li va agradar això de fer classes i “em vaig identificar molt amb els nens”, diu.
Quan va aterrar a Terrassa, recorda “el primer mes va ser caòtic”. Apunta que “hi ha molts xocs culturals”, respecte al seu país i hi ha molts trets diferents, “com la forma de fer humor o el clima”. Va continuar formant-se en català un temps i té el nivell més alt.
De fer classes li agrada “el contacte amb els nens i, sobretot transmetre’ls l’idioma, i que puguin aprendre les frases, la manera de comunicar-se, o com desenvolupar-se ells en una situació determinada”, assegura.
De Cuba troba molt a faltar la calidesa de la gent. “Són més oberts i a tot arreu on vas, doncs, va, una mica de cafè, una mica de música, que si ballem”, però creu que “cada vegada soc més d’aquí”.
