Miquel Àngel Salazar, economista i advocat
Primer va ser economista, després auditor de comptes i, “quan estàs treballant en el món empresarial, intentant fer de conseller, està clar que necessites una part jurídica en la teva mirada i la teva manera de fer” i, fa deu anys que es va llicenciar en Dret. Fent aquesta formació “he descobert que, un cop entens el dret, entens la societat, no només la part empresarial”.
Estudiant Econòmiques, recorda, va tenir “grandíssims professors que ens ensenyaven coses absolutament transformadores”, apunta i també va ser important en l’àmbit personal, ja que és quan va conèixer la Montse, a la seva dona, que també és economista. Quan va acabar, amb el Santi Carrera, el seu cosí, van crear Assemp BCN. “Tenim una vocació molt de servei i, sense vocació nosaltres no entenem el nostre negoci”, assegura.
Està molt ficat en el tema de la llei de la segona oportunitat, que opina que “no deixa de ser un dret humà, un dret universal, el fet de poder tornar a començar”. Admet que se sent més economista que advocat i opina que “estem transitant encara per una economia una mica dopada” i destaca la importància que des dels governs es prenguin decisions previsibles i no s’encallin. “Sembla que és el més avorrit del món, però si tu ets previsible, és molt fàcil evolucionar i treballar”, manifesta.
Li agrada molt “fer teixit” i, per això participa en el Col·legi d’Advocats de Terrassa, el de Barcelona i és membre d’una comissió en el Consejo General de l’Abogacía Española.
