Rosa Aguado, actriu
En realitat, com explica, va començar en el “món de la faràndula” quan tenia uns 19 anys, “per una casualitat”. Volia fer Belles Arts, però a través d’una amistat va anar a parar als Amics de les Arts, on estaven buscant gent per fer teatre.”El Lluís Barón estava buscant gent nova, i vaig anar a parar allà casualment”, recorda. I així va començar.
“Va ser casualment, però em va entusiasmar i vaig decidir canviar i fer art dramàtic”, explica. La seva formació va ser en dues etapes, “per circumstàncies de feina” i després “vaig començar a fer cursos de doblatge”, apunta. Llavors estava treballant en una empresa de secretaria de gerència i va decidir plegar per dedicar-se enterament a la seva faceta d’actriu i fer doblatge, una feina que va fer durant molt de temps.
També va muntar l’escola “Acció Teatre”, que va funcionar durant 23 anys, fins després del confinament, tot i que continua vigent. “L’entitat existeix i fem coses, però la part pedagògica ja no” i no hi ha un espai físic, apunta. Ha fet principalment teatre, si bé també ha participat en alguns projectes de cinema i de televisió. “M’agrada, però depèn molt del projecte, del personatge”, diu. En teatre, en canvi, “notes molt que estàs comunicant molt directament una cosa” i en directe “notes el públic tant al costat teu, que el notes tot, la seva respiració”.
Opina que la interpretació no és un camí de roses i que “costa molt d’entrar en un circuit i que et donin una continuïtat de feina. No tothom té la sort de tenir aquesta continuïtat”.
