Pere Cardús, periodista
Suposa que per influència del seu pare, el periodisme era “un món que m’interessava” i s’hi volia dedicar. Quan havia de triar estudis, però, per una professora d’història de l’art que el va influenciar molt, va decidir fer cinema a l’ESCAC i va estudiar cinema amb l’especialitat de guió i documental. La seva primera feina, tanmateix, va ser a centre de documentació política, “fent l’anàlisi de la premsa publicada i dels mitjans” i, posteriorment, va treballar en una consultora d’estratègia, innovació i comunicació.
D’aquí va fer el salt al digital de notícies Vilaweb, en el que va estar nou anys fent de redactor, coincidint amb el procés d’independència, que “va ser un entrenament molt fort”. Quan Quim Torra accedeix a la presidència de la Generalitat, a qui coneixia d’abans, li proposa que l’ajudi “en tots els temes de comunicació, de discurs i d’estratègia política”.
Després, va ser director de la seva oficina fins a l’estiu passat. Volia tornar “a la trinxera de la informació” i, per això, ha creat “un projecte propi” que es diu Brogit (idees en moviment), que li permet tornar “a la meva formació inicial en el món de l’audiovisual”.
“La comunicació que realment funciona és aquella que sap identificar la història humana”, diu i sobre les “fake news” que “sempre hi ha hagut distorsió de la informació i no és una cosa nova”.
En la seva nova aventura amb Brogit (idees en moviment) vol fer “coses que et ve de gust fer, projectes d’aquestes que al llarg d’aquests anys he anat acumulant les ganes de fer-los”.
