Cristina Vilà García, escriptora i narradora
Recentment, ha publicat la seva primera novel·la, “Las vidas de Berta: El comienzo”, que tindrà continuïtat. La seva maternitat “va ser un abans i un després a la meva vida”, comenta. Llavors, treballava com a optometrista una clínica a Barcelona. Però, més tard, va acabar de docent, després de formar-se en Magisteri Infantil. “Vaig començar a treballar a escoles públiques, fent substitucions”, però les sensacions que havia tingut a la feina anterior van tornar a aparèixer.
“Em vaig adonar que havia tornat a caure una altra vegada en aquesta sensació d’estic bé aquí, però tampoc em motivava molt el sistema i la manera de fer-ho”, apunta. El curs passat, va començar a escriure contes i “vaig fer com una formació amb una escriptora”. Pensava que estava “enfocada” a escriure contes, però li van passar un enllaç d’un concurs literari i es va posar a escriure una novel·la per presentar-s’hi.
“La novel·la va sortir com molt sola, perquè al final, com bé diuen i després jo he experimentat, la teva primera novel·la parla molt de tu i de la teva vida”, diu i l’atreia molt “perquè pots crear personatges de moltes maneres”. La seva primera novel·la “la vaig començar a fer com treball personal, a nivell psicològic”. Ja no exerceix de mestra i es dedica enterament a escriure i té un recull de contes que ja treballa per publicar-los.
A Matadepera Ràdio, els dimarts a la tarda, fa un programa de narració de contes, que és una de les altres grans passions que té i espera continuar la temporada que ve. “Mai havia fet ràdio”, explica.
