Manolo Ureña, barber a la Peluquería Ureña
L’any 1973, el seu pare va deixar de treballar per a altres i va obrir la Peluquería Ureña. A la seva família, aquesta feina és tot una tradició, si bé, admet que ell “no tenia una especial predilecció per treballar en això”. Però, tenia molt clar que no volia seguir estudiant i entrar al negoci de casa “va ser el més fàcil i, en aquest cas, va ser una bona cosa”, assegura.
“Vaig començar escombrant. Jo em posava així darrere del mau pare i ell m’anava dient: això ho fem d’aquesta manera, això ho fem de l’altra”, recorda. El seu pare va ser el seu mestre. “Un bon mestre, el millor”, afegeix. De no tenir un estima a la professió en els seus inicis, ha passat a agradar-li molt la seva tasca. “M’agrada el tracte amb la gent, parlar amb els clients i també gaudeixo, perquè és com un escultor, que d’un tros de pedra et treu alguna cosa. Doncs nosaltres aquí fem això”, assenyala.
Els gustos han canviat en aquests anys i sosté que quan va començar “estava de moda portar-lo curt dels costats i a dalt a la “parisienne”, que era deixar-lo de punta”. En l’actualitat, en especial entre els joves, “són els futbolistes els que marquen molt la tendència. Venen amb el mòbil i ens ensenyen el pentinat d’un jugador del Getafe i et diuen, el vull així”. “Qualsevol pentinat que surti a la tele ens el poden demanar”, subratlla.
El negoci el porta juntament amb el seu germà Javi, més gran que ell. “La gent acostuma a venir amb la seva idea”, diu. “Som una perruqueria clàssica i presumim de ser-ho”, agrega.
