Núria Monllau, CEO de Shuia Shuia
“En àrab, Shuia Shuia significa a poc a poc”, indica. És el nom de l’empresa que va fundar fa uns anys i que es dedica, entre altres, a crear sabates artesanes. “Jo vinc del món del tèxtil i el meu pare va crear una marca de pantalons texans que es deia Cimarrón”, rememora i la família sempre ha treballat en el sector de la moda. És natural d’Amposta, però amb 17 anys es va traslladar a Barcelona
Va estudiar per a mestra, “perquè m’agradaven molt els nens” però no s’hi ha dedicat mai. Mentre estudiava, treballava en el món comercial i “em guanyava molt bé la vida”. “Sempre he estat buscant què és el que m’agrada i no he sigut mai una persona conformista i fer de mestra no m’omplia”, assegura. Quan tenia 40 anys “vaig trobar el que em feia feliç, dibuixar sabates i fer sabates de ràfia”, manifesta.
Té dues cooperatives, una a les muntanyes de l’Atles, a Fes, i l’altra a Marràqueix. Va començar dibuixant catifes, que és una cosa que li encanta, però recorda que “aquí no en venia ni una”. Llavors, es va decidir per convertir les catifes en sabates. Admet que és “una boja de les sabates”.
“Crec que he fet una fusió pare-mare genètica perfecta, molt bonica. Ell era l’artista i ella la comercial”, comenta. Opina que “una sabata és confort, artesania i diu molt d’una persona”.
Va aterrar a Terrassa perquè el seu marit havia de muntar una empresa al Vallès i es va enamorar d’aquesta ciutat. Ara ja fa 10 anys que exerceix de terrassenca d’adopció i n’està molt contenta.
