Salvador Alsius, periodista
“Jo havia de ser arquitecte i, de fet, havia començat la carrera, però en un moment determinat de molta agitació social i política, vaig pensar que podria canviar el món més de pressa i tot sol si estudiava Periodisme”, explica. Va estar molts anys al Diari de Barcelona “fent de reporter de batalla, amb aquella militància que teníem a aquella època”.
Va formar part de la redacció fundacional de El Periódico, va estar dedicat un temps només a la docència i, més tard, va ser sotsdirector del setmanari El Món. Fins que es va incorporar a TV3.
En els telenotícies que va liderar “vam ser molt innovadors i vam néixer per impactar d’aquesta manera”. La seva referència als sants del dia també li va atorgar molta popularitat. “Em van donar una projecció professional que potser hauria obtingut per altres vies”, i “em van etiquetar com a periodista consumista i com l’home dels sants”.
Diu que davant les càmeres, “tinc l’obsessió de la naturalitat que, a vegades és espontània, però a vegades també és treballada”. I veu al periodisme actual “amb molta preocupació perquè hi ha moltes vies d’aigua per tot arreu i s’han anat difuminant molt els límits”. “Mantinc la idea, potser romàntica, que hi ha d’haver uns principis ètics a la professió”. El seu avi va crear la Farmàcia Alsius i va viure dos anys a la ciutat.
Va fer programes d’entreteniment, com “Memòria popular”, “Blanc o negre” o “La caixa sàvia”. “Em va costar l’adaptació, però em vaig sentir còmode, malgrat la timidesa que porto de fàbrica”.
