Loli Bordes, coordinadora de Creu Roja a Terrassa
Després de cinquanta vinculada a la Creu Roja de terrassa, avui es jubila, precisament en el Dia Internacional dedicat a aquesta institució. Va entrar-hi quan tenia tretze anys. De petita, el tema de la solidaritat l’atreia molt i comenta que “sempre dic que el tinc interioritzat en el meu ADN”. A l’escola explica que “era la clàssica que m’agradava ajudar als altres i les injustícies no van amb mi”.
Va entrar quan “encara estava tot molt militaritzat” i, apunta, va tenir la sort “de trobar un grup de joves que volíem canviar la societat”. L’any 1979 va tenir l’oportunitat d’entrar a treballar-hi professionalment, primer com a recepcionista. S’havia format com a educadora social i diu que “m’han vingut a buscar per fer política, però quina millor política hi ha que treballar a la societat civil i des d’una institució” com és la Creu Roja.
“Per a mi no ha sigut un treball, ha sigut un hobby i vaig entrar com a voluntària i marxo com a voluntària”, detalla. “Sempre he fet política social i he volgut estar al costat de les persones”, afegeix. Va ser secretària executiva i ara es jubila sent la coordinadora. “L’evolució de la Creu Roja a Terrassa ha sigut bestial” d’ençà que es va iniciar, afirma. “Sempre he cregut en els projectes de ciutat i ni la Creu Roja sola va enlloc ni tampoc les administracions”, diu.
“Arriba un moment en què has de fer un pas al costat i que pugi la joventut. Ara em toca viure una altra vida, fent el que m’agrada, però sense la pressió de la gestió i d’haver de donar resultats”.
