Núria Buguñà, educadora social
“Soc educadora social perquè sempre he volgut ajudar a la gent i treure el millor de les persones”, explica. Estava entre Psicologia i Educació, i finalment va triar aquesta opció. Ha treballat amb diversos col·lectius, infants, mediació comunitària o gent gran i, en l’actualitat, ho fa amb “persones amb discapacitat intel·lectual”, a Prodis.
Admet que, en un principi, treballar amb persones amb discapacitat li feia “molt de respecte”. “Del lloc on estic, sempre m’emporto alguna cosa i ho poso a la meva motxilla”, afirma. “Amb l’educació social he après a parlar d’allò que és invisible, d’allò que ens fa mal, allò que no podem evitar, ens humanitza”, afegeix.
Va treballar un temps a Girona i allà va tenir la seva filla, que va néixer amb una patologia que es diu Polimicrogíria, una malformació en el còrtex cerebral. Li agradaria que aquestes anomenades malalties estranyes com la de la seva filla “es normalitzi”. Això passa i això existeix” i demana que “la tractin com una nena i que dins de les seves limitacions, pugui gaudir com una nena de la seva edat”.
Considera que, amb la pandèmia “hem fet un punt de retrocés i ens ha deixat una ferida a tots”. És de l’opinió que “els humans tenim la tendència a oblidar de pressa” i afegeix que “tinc la sensació que estem tristos, en general”.
Va crear un compte d’Instagram, que es diu @rarezas_de_una_valquiria, on tracta tot el tema relacionat amb la Polimicrogíria la malaltia que té la seva filla Íria i altres aspectes.
