David Castellanos, exatleta i entrenador d’atletisme
A l’escola, l’atletisme i les proves de velocitat li anaven bé i es va iniciar a la Unió Atlètica de Terrassa (UAT). Abans de l’etapa sènior, va ser campió d’Espanya en dues ocasions i es va penjar altres medalles, i va ser internacional amb la selecció catalana i espanyola i va estar al CAR de Sant Cugat del Vallès.
Un accident de moto el va deixar un any sense competir. Va tornar a córrer de nou amb la UAT i ja combinava la seva faceta de corredor i d’entrenador. Quan es va trencar el tendó d’Aquil·les, va deixar la competició. Creu que en aquest esport influeix “la genètica i, a partir d’aquí, molt de treball i molta psicologia”.
En els últims anys al CAR, la motivació no era la mateixa. Des del 2011 es dedica a formar als joves atletes d’aquesta entitat. “El que havia de fer com a atleta ja ho havia fet i m’agradava la idea d’entrenar els nens” afirma. Afegeix que “tothom pot entrenar, però l’extra d’haver sigut atleta et dona avantatge de poder jugar amb la psicologia i de com programar la temporada”.
“Córrer per córrer pot semblar avorrit”, admet, si bé opina que “l’atletisme, no sé què té, però enganxa”, diu. “L’entrenament és una mica el que t’ensenya la vida, que les coses són dures i has de preparar-te per aconseguir el que tu vols. Al final, l’objectiu te’l poses tu”, assenyala.
Les seves proves quan corria eren, en pista coberta, els 60 metres i, a l’aire lliure, els 100 metres llisos. Comenta que, en algunes ocasions, també havia participat en la prova dels 200 metres.
