Marta Ruiz, professora i arquitecta
Va néixer a Madrid i allà va estudiar Arquitectura. “M’agraden molt les ciutats i els habitatges”, diu. També l’atreia formar-se com a enginyera de Camins, Canals i Ports i, finalment, es va decantar per ser arquitecta perquè “ho veia més humà”. Va treballar durant un temps allà fins que va aterrar a Catalunya, l’any 1996, ja que el seu marit, que és de Zamora, va muntar una empresa aquí que es diu Mecsa.
Va trobar feina aquí com a arquitecta i va treballar en aquest sector durant uns anys, però poc abans d’esclatar la bombolla immobiliària, es va decidir pel món de la docència. “Sempre els hi dic als alumnes que la carrera és molt important, perquè t’ha d’agradar el que estudies. Després no saps a què et dedicaràs, però aquells anys són molt macos, estudiar el que t’agrada”.
Actualment, fa classes de dibuix tècnic a l’Institut Blanxart, on va obtenir una plaça. Abans havia fet classes al Gresol, durant cinc anys. “És bonic ensenyar una cosa que t’agrada a una persona que no ho sap i és una manera d’ajudar als altres”, diu. També li agrada treballar amb adolescents.
“És molt enriquidor i engrescador i sempre estàs com actiu i alerta”, afegeix. Té molt clar que no té ganes de tornar a exercir com a arquitecta. “Estava fent coses que no m’acabaven d’agradar” és el motiu principal, afirma.
Va començar amb la música aprenent guitarra. Però volia estudiar flauta travessera i, posteriorment, en va aprendre. Opina que “la música és redemptora” i forma part de diversos grups.
