Domènec Jofresa, advocat, exalcalde de Terrassa i escriptor
“Vaig estudiar per a advocat, entre altres coses”, comenta. Assegura que la llicenciatura en Dret “et dona una visió àmplia dels conceptes”. Com a advocat en si, no va exercir mai i sempre va treballar dirigint diverses empreses de la ciutat i també va ser assessor a la Generalitat. “He tocat moltes tecles i m’he passat la vida estudiant”, assenyala.
No era fàcil dirigir empreses, sobretot en els últims anys de la Dictadura, “ni tampoc ser alcalde”, càrrec que va exercir entre els anys 1977 i 1979. Havia entrat a l’Ajuntament perquè, com recorda, li va demanar el Joaquim Badia. “Ningú vol entrar-hi i si entraves et titllaven de franquista”, però va acceptar amb el seu afany de treballar per a la ciutat.
Va arribar a ser primer tinent d’alcalde amb Josep Donadeu d’alcalde, que va passar a càrrecs superiors, i es va necessitar a algú que ocupés el seu càrrec. “El més divertit és que ningú volia que jo fos alcalde”, apunta, “ni el governador civil, ni el ministre ni el Sánchez Terán”. Afegeix que “vaig ser alcalde per casualitat”, en uns moments encara convulsos.
La seva afició per escriure li ve de quan estudiava a l’Escola Pia, on va guanyar un concurs de literatura. Primer va començar a escriure relats curts, fins que es va decidir per les novel·les. Ja en porta quatre de publicades.
Escriure i jugar a escacs són les seves aficions principals en l’actualitat. També havia jugat al bridge i ara està aprenent més sobre els escacs. Diu que escriu “sense cap mena de pretensions”.
