Artur Hernández, entrenador de l’Espanyol “B” femení de futbol
Va jugar a futbol federat fins que van començar a aparèixer les lesions i va optar per fer-ho més per passar l’estona, amb les amistats. Un amic seu, que s’iniciava com a entrenador, li va dir que hi anés, però no podia perquè llavors. Estudiava un grau superior de Robòtica. Un dia va anar a l’entrenament i va tenir clar que era el que li agradava.
Va passar a formar-se en un grau superior d’esports i va començar a entrenar a equips de futbol sala i més tard a futbol 7 i futbol 11, fins que li proposen portar un cadet femení del Cerdanyola. “Em va seduir molt i, des de llavors, no he tornat a entrenar a equips masculins”, assenyala. Va fer el salt al primer equip i, més tard, va aterrar al Terrassa FC.
Va pujar a l’equip, si bé no va continuar. Tenia com a objectiu anar a entrenar a fora, a Austràlia, però amb la pandèmia tot va quedar aturat i va haver de tornar. Després de passar per altres equips fins que li va tornar la idea d’anar a Austràlia. Llavors, li van trucar de l’Espanyol i ara porta el segon equip femení d’aquest club. “És una estructura gran, que és el que buscava”, diu. “El futbol femení ha fet un canvi molt gran en qüestió de nivell”, comenta, i afegeix que “com més nenes juguin, més nivell hi haurà” i que és molt positiu que hi hagi referents femenins com passa ara.
Ha estat dues etapes al Terrassa FC i també ha passat per equips com l’AEM Lleida o el Fontsanta-Fatjó. Ha exercit de mestre d’Educació Física, si bé es vol dedicar professionalment al futbol.
