Joan Ramon Martínez, escultor
Un dia, treballant, va haver d’anar a reparar una màquina a una empresa de Rubí. Allà va veure com muntaven una exposició de pessebres. Després d’això, en va fer un per a casa seva, i a partir d’aquí es va iniciar en aquest camp, vinculant-se amb l’Associació de Pessebristes de la ciutat.
Posteriorment, es va dedicar a pintar en oli, amb el Saza i el Suri i, quan li van proposar fer una exposició de les seves pintures, finalment va fer unes escultures de ferro, modalitat que va començar a practicar. Era mecànic d’ofici i treballar amb el ferro no li era desconegut i va fer escultures relacionades amb la ciutat, com la Torre del Palau.
Uns anys més tard, es va involucrar en el món del teatre, en dos vessants diferents, com a escenògraf i també com a actor, activitat que li ha reportat més d’un premi per les seves interpretacions. “Un dia em van proposar fer un paper. Jo no volia, perquè havia fet teatre abans, però fent de tramoia”, assenyala. A partir d’aquí, va anar fent papers en diverses obres.
També es dedica a la cançó, més concretament en el gènere de les havaneres. Primer va sestar a un grup que es deia La Curranda, i ara ho fa a Sa Parranda. “Tot ho après pel meu compte, soc autodidacte i ha sigut la il·lusió de fer les coses”, apunta, i es considera “un servidor de l’art”.
A la ciutat té dues escultures de ferro públiques com “La Bicicleta” i “Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume”. Té altres obres a llocs com Gurb, Sant Esteve de Sesrovires i Castellgalí.
