Sandra Cendra, actriu
“Sempre he sigut molt extravertida i nerviosa” i els seus pares la van apuntar a teatre, i diu que aquest art escènic “sempre ha format part de la meva vida”. Primer com a extraescolar i després a la universitat. Va estudiar Filologia Anglesa i Espanyola, bàsicament perquè “hi havia assignatures de teatre” i també perquè li agraden molts els idiomes.
“Allà em vaig enamorar de la literatura comparada”, diu. Es va formar com a intèrpret a l’Escola Nancy Tuñón de Barcelona. Tot i que assegura que “el teatre el gaudeixo molt i li tinc més estima”, també ha fet coses de cinema que, en principi, li feien molt de respecte.
A la universitat, després de fer papers “d’arbre 2 o de pagès 3”, va saber d’una oportunitat de fer de monologuista i la van agafar. “Va ser un xoc molt gran” passar de no dir res a “xerrar una hora” sobre l’escenari. No acostuma a escriure els seus monòlegs, però no ho descarta a mitjà i llarg termini.
No ha fet res a la televisió, tot i que li agradaria. Prefereix la comèdia, però també el drama, que a vegades s’entrelliguen. “Sempre hi ha un personatge que és com el més patètic i, com més desgraciat, millor, perquè la gent riu més. Ens agrada aquest contrast”, apunta. A més d’actuar, també es dedica a donar classes a l’escola d’idiomes FIAC.
Aquest divendres, a la Sala Pangolí, actua a l’obra “El Xoc”, una comèdia d’Alex Sequera i de la companyia 113. “Està inspirada en les ‘sitcoms’ catalanes i és una situació poc convencional”.
