Josep Maria Casarramona, president d’Òpera Terrassa
“A casa sempre hem sentit música i hi ha hagut afició”, diu, i va començar a relacionar-se amb aquest camp a l’Escola Pia, formant part de l’escolania que dirigia el professor Miquel Fernández. “Vaig descobrir que la música tenia una cosa diferent del que veia i és potser el més sobrenatural que vivim en la nostra existència natural”, afirma.
Aquesta etapa el va entusiasmar, però l’escolania es va desfer, tot i que va continuar escoltant música i era una activitat que no volia abandonar. “A vegades la vida t’atrapa i no pots fer el que vols”, manifesta. Un dia va anar a apuntar el seu fill petit al Conservatori i llavors va veure que també hi havia formació per a adults. Va omplir el formulari. I, posteriorment, el van admetre.
Va formar-se musicalment, més aviat “per gaudi personal” i no pensant en una dedicació en el futur. Li agradava la seva feina, però la música “molt més”. En total, va estar 10 anys estudiant al Conservatori de Terrassa. “Allà vaig conèixer la Rosa Maria Ribera i em va proposar fer de tenor” a una coral i va acceptar i va estar-hi durant un temps.
Quan es va dissoldre l’associació Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa, es va refundar com a Òpera Terrassa. Tot i que l’òpera es veu com un camp molt elitista, assegura que “un dels objectius marcats és que no es vegi així”.
Va estudiar i acabar la carrera d’Enginyeria en l’especialització d’organització industrial. En principi, l’atreia la branca de la mecànica, però el negoci familiar s’ha dedicat a la informàtica.
