Marta Lladó, guia ciclista
Es va criar a Puigcerdà, i allà anava en bicicleta per tot arreu. Quan va venir a Terrassa, d’on és originària, per estudiar Multimèdia, a la UPC, també es desplaçava així, però ho va deixar. Va començar a treballar en el sector del disseny gràfic, però es va quedar sense feina i a través de l’Haritz Ferrando, va iniciar-se a BiTer.
Des de llavors, col·labora amb diverses entitats que es dediquen a la bicicleta i “m’he dedicat més a ensenyar a persones a utilitzar la bicicleta per anar per la ciutat”, assegura. Es va formar com a guia ciclista i a partir d’aquesta experiència es va anar vinculant a altres associacions com Biciclot o EnBiciSenseEdat.
D’ençà que es va iniciar en aquest camp, creu que ara per a la gent “és més pràctic” anar en bicicleta per la ciutat, però encara “queda molt camí per fer” i, pel que fa a la circulació, encara hi ha llocs on impera “la llei de la selva”.
Opina que “no som els ciclistes, ni els vianants ni els conductors ni els patinets, anem per la ciutat amb molt poca empatia amb els altres i costa transmetre que la gent vegi que passa a l’altre vehicle, i si ho entens, potser no reacciones amb tanta agressivitat”.
Veu lluny el dia que la bicicleta tingui molta més presència als carrers, com passa a altres països i a Terrassa veu que es fan coses en aquest sentit, però encara “falta”.
EnBiciSenseEdat és un projecte que “té un impacte brutal” en la gent gran i ressalta la gran experiència de quan passen per llocs on feia molt que no passaven o veuen persones que no veien feia molt.
