Anna Tobella, mezzosoprano
A la seva família, la música “sempre ha estat molt present”, explica, i que molts dels records “lligaven molt la música amb l’emoció”. “Vas vivint aquell ambient i, inevitablement, t’hi fiques”, diu. Va començar de petita a la Coral de Martorell, d’on és originària, però llavors “era simplement una afició”, si bé tenia bona veu i tenia traça.
Després de cantar en un casament, li van oferir fer-ho en altre, si bé en cap moment pensant en què podria dedicar-se professionalment. Es va apuntar al Conservatori del Liceu i va començar a formar-se en cant i es va llicenciar en aquest camp.
També havia estudiat per a secretària de direcció i durant un temps ho va compaginar amb cantar com a corista. Fins que va arribar un moment que era incompatible i li van sortir feines de solista. “La vida m’hi va portar”.
Manifesta que com a qualsevol professió, “per començar, has de formar-te més”, però quan ja t’hi dediques de ple, “has de seguir formant-te i, en el cant, a més, la veu va canviant amb el pas dels anys i t’has d’anar adaptant” i en una dona encara es nota més.
Es considera molt polifacètica i li agrada cantar “coses molt diferents”. Comenta que ha fet classes, esporàdicament, i fins i tot va tenir un centre per ensenyar, ja que “tendeixes a compartir el coneixement que tens”.
Té una productora, Niu, on engloba els grups Blua Maro, un duo amb Eugeni Muriel, i el trio Star Mamas, de pop dels anys 50-60-70, que canten a cappella amb una base rítmica.