Sandra Rivera, resilient
“Jo m’he reinventat”, afirma. Va estudiar un grau superior d’Activitats Fisico-Esportives perquè volia fer magisteri d’educació física i INEF perquè havia fet natació sincronitzada tota la seva vida i “no podia ser que a la meva vida no hi hagués esport”. Va fer el grau superior, després, i va descobrir noves temàtiques i es va posar a formar-se com a fisioterapeuta.
Però tot va canviar quan, en una classe de tercer curs, “em vaig quedar clavada”, recorda. Era un defecte genètic, que unit a tot l’esport que havia practicat, “va fer que amb 28 anys em quedés asseguda a una cadira” per una espondilolistesi. D’això fa cinc anys.
Després de diverses operacions, continuava treballant fent classes de natació sincronitzada, primer al Virgin, i després al QSport, però la cama va tornar a fallar. I, per acabar-ho d’adobar, va arribar la pandèmia.
Va passar per intervencions per recuperar el nervi de la cama, però res. Ara porta un neuroestimulador, que està situat a la medul·la i que ha de carregar cada dia. “Sempre he sigut molt autodidacte en tota la part d’edició de vídeos i de fotos”, diu, i va fer diversos cursos. Va començar a treballar a la plataforma weagora.in, aportant continguts. Considera i té molt clar que “la part física no és la que et defineix com a persona, són els valors”.
Va intentar fer teràpia d’animals i també li agradaria, poder finalitzar la carrera de fisioterapeuta. Estigui en la situació que estigui, el que vull és ajudar a la gent”.
