Evelyn Parras, integradora social
Va estudiar Guia i assistència turística i va treballar un temps fent de guia per la ciutat, a la Masia Freixa o a la Seu d’Ègara. Quan va poder, es va formar com a integradora social, que és el que volia fer en un principi i el que vol fer “d’aquí a cinquanta anys”, assenyala.
Al matí fa de dinamitzadora de les entitats del Districte 6 de la ciutat i, a les tardes, treballa a una fundació LGTBI, de gent gran, a Barcelona. Allà, gestiona el voluntariat i coordina les activitats. “Sembla que en aquest col·lectiu la gent més visible és la gent jove i hi ha molt edatisme”, lamenta, i afegeix que “tot i que ara estem millor que abans, s’ha de treballar molt i encara hi ha molta gent homòfoba”. “Ara hi ha gent més gran i l’hem de cuidar més”, apunta.
Un grup d’entitats del Districte 6 van voler fer un projecte que fes de xarxa i que es donés a conèixer tot el que fan. La van agafar com a dinamitzadora i la seva tasca també és “detectar les necessitats” que hi ha, sobretot de caràcter social.
“Crec que la paraula voluntariat no significa el mateix que quan vaig començar i abans es feia perquè es volia”, subratlla. Sosté que “s’ha perdut una mica l’essència de fer les coses per amor” i fer coses per al teu barri. “És molt trist”, diu, encara que afegeix que hi ha barris on hi ha gent que s’implica, però hi ha més individualisme.
Considera que “a Terrassa hi ha grans associacions que ho controlen tot” mentre que n’hi ha d’altres que estan una mica més abandonades. “Potser és equivocada, però és la meva visió”.
