Paca Latorre Ramos, propietària del bar El Porró
La idea de muntar el bar El Porró “va ser del Jaume”, la seva parella des dels 16 anys i que va morir fa dos anys. “Ens vam quedar els dos sense feina i acabaven de comprar la casa, de comprar un cotxe i amb una nena de dos anys”. I ell va dir, “aquí baix, farem un bar de tapes, ho visualitzo i jo ho veia molt petit”, però des de llavors, “aquí hi ha cua de gent”.
La clau perquè vagi bé, “no és la sort, has de treballar moltes hores”, comenta. “Ell era el cap visible, perquè era extravertit, divertidíssim i jo soc més introvertida i tímida”. Abans de tot plegat, recorda, “sempre érem els ‘cuinetes’” quan ens trobàvem amb els amics”. Afegeix que “no ens vam formar, el Jaume va començar a fer unes tapes i jo les he continuat igual que les feia ell”. La cuina sempre li ha agradat. “Aquí es treballa molt i moltes hores. És molt sacrificat i hi has d’estar i si no hi ets, això no tira”, afirma.
“Tenim al David des de fa 22 anys, i sempre dic que és el cambrer més famós sense safata”. Diu que “has de donar el que a tu t’agradaria trobar, bon servei, que estigui net, bona música i el que hi ha al plat que sigui deliciós” i agrega que “no calen floritures ni dissenys, una bona tapa casolana de tota la vida”. Les tapes més clàssiques i amb més èxit del bar són els “callos”, el seitó, la cua de bou i les mandonguilles amb ceps.
Es va formar com a secretària en un moment en el qual “la meitat feia BUP i l’altra anava a Arts i Oficis”, assegura, i abans de tenir el bar, estava treballant a un concessionari de cotxes.
