Cristina Borobia, il·lustradora, pintora i directora d’art
Va estudiar disseny gràfic i va treballar d’això, però no li va acabar de fer el pes. I va començar a dibuixar, si bé aclareix que “m’agrada molt més pintar que dibuixar” i es va iniciar en aquest camp, “sense pensar en cap estil concret i pintava el que em sortia”. Té clar, però, que “m’agrada que la pintura sigui figurativa i que els quadres expliquin una història”.
El material principal de les seves obres és l’acrílic, tot i que “a vegades faig servir pastel i llapis ‘aquarel·lable’”, afegeix. Explica que “amb els anys, a vegades has de fer coses que no et venen tan de gust de fer”, però li van sortint exposicions, sobretot a una galeria d’art de Manresa, i a altres llocs també, com a Terrassa, Barcelona o Sitges.
També ha fet il·lustracions per a revistes i cartells i, actualment, es dedica molt a la direcció d’art. “És complicat si són coses de baix pressupost i és molta feina”, explica i afegeix que el món de l’escenografia i els decorats sempre l’havia atret. Opina que hi ha pel·lícules en les quals el públic aprecia la direcció d’art. “Si crida molt l’atenció i es veu fora de lloc, sí que l’espectador ho valora”, diu. Però si són coses més senzilles, no es valora tant. Tot el que sigui artístic li agrada molt i fer de directora d’art “és una cosa molt creativa i divertida i, sobretot, si el director et deixa fer”, apunta.
Quan va començar, les seves pintures tenien una petita història escrita prèviament. La seva parella, el director de cinema Caye Casas, l’ajudava a escriure aquestes històries.
