Paquita Trullàs i Boada, jubilada
El pròxim 21 d’agost fa 91 anys. Als 14, amb els estudis que es deien llavors de Comerç, va començar a treballar a un magatzem de peces de folres per a abrics. “Amb les meves manetes anava plegant les peces”, recorda. Però afegeix que va canviar set vegades de feina, “sempre per anar millorant”.
La feina on més va estar va ser a l’Hospital de Terrassa, a comptabilitat. Van ser 21 anys i comenta que “els cèntims els duia només jo”. Abans va passar per altres ocupacions, relacionades amb diversos sectors, però sempre exercint en tasques administratives i de comptabilitat.
Recorda que a una fàbrica de fil treballava a les oficines i li deien “no entris mai sola a la fàbrica”. Té mals records de la Guerra Civil i, especialment, d’un oncle seu que van matar, fet que va afectar molt a la seva mare.
Es declara catòlica practicant i ara està a la Residència Sant Josep Oriol, tot i que no deixa de sortir al carrer. Allà, a vegades passa l’estona amb les altres usuàries d’allà. “Allà juguem al dòmino i altres juguen al “rummy” i passen l’estona”, assenyala.
Sobre la seva vida, diu que “soc molt positiva, però no ha sigut una vida fàcil. Sempre he mirat de treure partit i distreure’m”. Va passar per diverses vicissituds i assegura que “no acabaríem mai” si expliqués alguns episodis.
Demana fer una reclamació a l’Ajuntament. “La Casa Mariano Ros era una residència i al Centre no hi ha cap biblioteca o cap casal de gent gran” i li agradaria que l’edifici acollís un equipament com aquests.
