Toni Ubach, persona de teatre
La seva primera formació va ser Administració i Direcció d’Empreses, amb vista a un futur fent màrqueting, però ho va deixar perquè “evidentment, m’estava equivocant molt”. Va penjar els llibres per dedicar-se a tocar la bateria. D’entrada, treballava d’administratiu a les oficines d’una companyia i, quan feien un càsting per a uns musicals, es va presentar per fer d’actor i es va iniciar en aquest món.
D’allà va anar a la companyia de Pep Bou, que demanava un a tècnic de llums i un regidor, que ni sabia què havia de fer, però el van agafar. “Allà vaig aprendre l’ofici”, comenta, i afegeix que “sempre he tingut un peu a la música”, ara especialment component, tot i que també va formar part del grup Cabaret Misêria durant uns anys, tocant la guitarra. Si el fessin triar entre tot, es decantaria per la música. “En realitat, la música és el meu motor vital”, afirma.
En l’actualitat, també dona classes d’il·luminació a l’Institut del Teatre. “M’ho he trobat una mica, però gaudeixo molt, perquè hi ha poca gent que s’hi interessi per les llums i aquest procés de despertar vocacions és molt guapo”. “Quan em pregunten de què treballo, no sé què dir. Jo em considero una persona de teatre”, diu. “Els que fem aquesta mena de feines que són tan vocacionals, la frontera entre l’oci i la feina” acostuma a ser estreta, subratlla.
Crear bandes sonores i composicions musicals per a espectacles de teatre és una activitat que li encanta. “Treballes a mida i és una mica estressant”, apunta.
