Sara Jiménez, mestra i escriptora
La seva vocació era ser mestra i recorda que “a casa dels meus avis tenia una pissarra molt gran” i jugava a ser mestra i es va formar en Educació Infantil. Va passar per escoles bressol fins que va arribar al Liceo Egara, ja fa setze anys. “No m’he plantejat mai canviar i el que més m’ha agradat sempre és l’educació infantil”, assenyala.
El que més li agrada és “ensenyar, perquè som mestres, però també som alumnes i aprens dels nens i de les famílies”. A més, és educadora de massatge infantil i, amb això, ajuda “a fomentar el benestar dels nadons i crear un vincle afectiu amb els pares”. “Els nens i les famílies han canviat, però també he canviat jo”, diu.
Creu que “amb les noves tecnologies no sabem si ho estem fent bé o malament i estem deixant de banda el tema emocional, afectiu i humà”. Agrega que “vivim en una societat en què l’educació emocional està molt llunyana” i “ens estem oblidant de coses importants, però hi ha persones que ho intentem canviar”.
Sempre ha escrit, però “ho tenia en un calaix”, fins que es va proposar treure-ho a la llum en forma de conte infantil, “Un camí ple d’estels”, que tracta sobre la pèrdua d’un ésser estimat. “La mort és un tabú”, apunta i admet que “no és un tema de bon gust, però s’ha de parlar i treballar-ho perquè els nens estiguin preparats”.
“La família que he format, a més dels meus pares, que no sé què faria sense ells” són de les coses més rellevants de la seva vida. També li agrada molt llegir un bon llibre o menjar alguna cosa dolça.
