Cesc Bertran, tècnic de so de Catalunya Ràdio
“Sempre m’ha agradat la música i, no sé perquè, la ràdio m’havia agradat des de petit”, explica. Es va formar en Imatge i So, a Sant Ignasi de Sarrià, fent un mòdul, “el que ara seria una FP II”, quan encara no existia aquesta carrera.
Va començar a Ràdio Estel, fent pràctiques, però la seva gran primera feina professional va ser a RAC 1. Allà va estar quatre anys i “feia de tot”, matí, tardes i el que tocava. Després, a instància del Manel Fuentes, va aterrar a Punto Radio, en un programa de nit.
Posteriorment, va estar fent un programa a TV3, amb el mateix Fuentes, “fent de discjòquei”, fins que va tornar a la ràdio, al “Problemes domèstics”. Va fer les oposicions i, des de llavors, no s’ha mogut d’aquesta emissora.
Ha passat per totes les franges horàries, caps de setmana fent esports i el que fos i amb figures com el Ricard Ustrell, la Mònica Terribas o la Laura Rosel. “El que m’agrada de la ràdio són els directes, perquè cada dia és diferent i no saps el que et trobaràs” i tot es pot modificar, assegura.
La connexió del tècnic de so amb el presentador, diu, “és bàsica i és el més principal” i de la ràdio l’atrau “la immediatesa”, mentre que a la televisió “tot s’ha de preparar molt”. Tècnicament, la ràdio ha canviat molt. “Tot és més fàcil, però a la vegada és més difícil i l’exigència és major”, diu.
Durant un temps va tocar el baix al grup “The Blended Blues Company”, formació que va editar un disc titulat “Walking and groove”. “Vaig canviar el baix per l’estic de hockey”, apunta.
