Gisela Balaguer, fisioterapeuta i osteòpata infantil
Es va formar com a fisioterapeuta, si bé a la part final d’aquesta carrera es va interessar més pel vessant pediàtric perquè “veia que era un camp que potser es desconeix massa”. Va fer un màster d’aquesta especialitat, però va trobar a faltar que “no es toqués res relacionat amb els nadons”. Tampoc aprofundien sobre osteopatia i va acabar formant-se també en aquest sentit. A més, també és assessora en lactància.
“Crec que és un tema més vocacional, perquè em cridava molt el tema dels nens i és molt agraït treballar amb ells, perquè es recuperen abans que els adults i responen millor i t’ho expressen d’una altra manera” assegura. És diferent, admet, tractar nens que no pas adults.
“Sembla que, perquè és un nen, tot s’ha de recuperar molt de pressa i si els podem ajudar una mica, el tractament és molt més gratificant”, assenyala. Va començar treballant tres anys “a la part d’accidents de trànsit” i, quan va poder, va començar a fer visites a nadons.
Creu que “els físios intentem abastar-ho tot i hi ha moltes branques i crec que és bo centrar-nos en alguna cosa”. I en aquest camp de la fisioteràpia pediàtrica, encara “falta molta informació”, opina. “El físio no només és el que et fa massatges, hi ha moltes més coses que són molt útils”, diu.
Ara fa un any va obrir un centre, es diu “Nadons Fisioteràpia”, que es dedica als nens, però també tracten a dones de sòl pelvià. També fa visites a Sant Feliu de Llobregat, dos dies a la setmana.
