Xavier Palmero, Agile Coach
Quan era petit va descobrir el món dels ordinadors i, apunta, “tenia traça”. Per això, a casa l’instaven a estudiar aquesta carrera. “Vocacionalment, potser hauria volgut ser metge, però em van convèncer que els ordinadors era una cosa que m’anava bé”, comenta i va acabar formant-se en aquest sentit.
Va començar treballant a la mateixa universitat, a la UPC, en un departament de becaris on s’aprenia a desenvolupar aplicacions, que després es venien. Posteriorment, quan va finalitzar els estudis, va ingressar a una consultoria i va estar treballant uns tres anys. Va passar a l’empresa Mango, on va estar durant dotze anys fins que va decidir recuperar la seva formació i va fer un màster en Metodologies Àgils.
“Quan parlem de desenvolupament de “software”, es fa amb gent molt intel·ligent i que costa que treballin en equip”, afirma. Aquesta disciplina ajuda a treballar en equip. Es va posar pel seu compte, amb una empresa que es diu Xunts. També dona classes d’aquesta matèria a La Salle i a Barcelona Technology School.
Creu que a moltes empreses no es treballa en equip i que s’han de generar mecanismes per ser més àgils. “La teoria es pot explicar fàcil, però aplicar-la no és tan fàcil”, manifesta i afegeix que “no hi ha cap metodologia que sigui com una recepta”.
Una de les seves aficions quan no està a la feina és “jugar a pàdel”. També s’ha aficionat al hockey, gràcies a la seva filla, que juga a l’Atlètic, i va ser voluntari al Mundial femení del passat estiu.
