Marc Verge, acupuntor i mestre de sibpalki
Va començar a practicar el sibpalki quan tenia 13 o 14 anys. El seu pare és metge i va operar a un mestre d’aquesta art marcial, que li va dir que “quan jo fora més gran, podria anar-hi”. Més endavant, va voler fer boxa, però a casa van preferir que anés a fer sibpalki. Quan tenia 17 anys va anar tot l’estiu a Corea i des de llavors i fins després dels 30, anava allà i aprenia arts marcials, la medicina oriental i anava a temples a fer meditació i el Qi Gong.
“L’art marcial era com un camí més fàcil per ser la persona que volia ser i la forma de creixement” que l’atreia, explica. A Corea es va trobar a mestres, monjos i gent molt culta i sàvia, que el van enriquir “encara més” i va decidir que ho havia d’intentar transmetre a la canalla amb les classes de sibpalki. “És una cultura diferent de la nostra, però ells es podrien enriquir amb coses nostres i nosaltres amb coses seves”, assenyala.
Ressalta que el que envolta les arts marcials tradicionals d’allà, “és com una forma de viure”. Dirigeix el Centre Mèdic Salus, on també exerceix l’acupuntura. Diu que no s’ha trobat a ningú que ho hagi provat que pensi que és una enredada. “No és una qüestió de fe, ho pots percebre abans i després del tractament, com en els massatges”, detalla i afegeix que “hi ha estudis que ho demostren” i que “l’energia del terapeuta també hi fa”.
La forma de respirar és molt important, assenyala, i diu
que s’ha d’aprendre a respirar bé. “Hi ha una frase que diu que el cap controla el cos i la respiració controla el cap”, manifesta
