Marta Magaña, dona lluitadora
La lluita i la superació han estat clau per a la seva recuperació. Un greu accident de moto la va deixar en coma, però, amb una voluntat de ferro, ha pogut superar moltes dificultats. “Tot i la meva història, veig casos pitjors que el meu i penso que no tinc dret a queixar-me”, assenyala.
Va escriure un llibre, “La Xocolatina”, amb la seva germana, gairebé com un exercici de recuperar la memòria. “No sabia com solucionar els buits de memòria que tenia del meu passat”, comenta. A l’Institut Guttmann, per recordar, li feien escriure coses com què havia dinat. Li costava molt i per intentar “despertar el meu passat”, va començar demanant a una amiga que li escrivís detalls de quan els Jocs Olímpics de 1992 i li anaven “apareixent imatges”.
També va contactar amb una família anglesa amb qui va estar uns nou o deu mesos, per estudiar l’idioma, i li van escriure també molts records. “El llibre era una necessitat per tornar a ser jo una altra vegada”, manifesta.
“M’atabalava molt que el cap no em funcionés, però tinc eines per tirar endavant i estic molt animada”, diu. “Em va costar molt recuperar la meva vida, però amb la meva insistència i l’ajuda de tothom”, ha pogut tirar endavant, assegura. “Intento no posar-me limitacions i tinc molta ajuda per tots els cantons”, afegeix.
El seu llibre, en un principi, havia de titular-se “El trencaclosques”, però va ser Mercedes Milà qui va suggerir el de “La xocolatina”. Ara per ara, però, no es planteja escriure un altre llibre.
