Carolina Rehues, ballarina
La seva relació amb la dansa comença quan tenia tres anys, a una escola de Sabadell, on treballa la seva mare, i va ser com una extraescolar. “No tenia res a fer a les tardes i m’agrada molt moure’m” i es va iniciar en aquest camp. Amb el pas dels anys, va tenir clar que volia dedicar-s’hi professionalment, manifesta.
L’escola va tancar per la pandèmia i va fer un curs d’estiu al PAR en Dansa a la Factoria Cultural ili van proposar de continuar, i va accedir. “M’agrada la dansa clàssica, però la contemporània també. Actualment, totes les companyies compaginen les dues disciplines”, assegura.
De la dansa, “hi ha una part més física i esportiva, i sempre m’ha agradat portar el meu cos al límit, però també hi ha una part emocional, perquè és un art on has de saber expressar. És la barreja perfecta de dues coses diferents”, apunta.
Ara fa tres anys que està al PAR en Dansa i espera estar-hi un quart. Continua formant-se amb l’objectiu de trobar una feina.
Actuar en directe, considera, “és una gran part de la formació i aquesta és un dels avantatges del PAR. És molt important perquè has d’acostumar-te a ballar en públic”. Fa classes a una escola de la ciutat a infants i, tot i que no és el seu repte immediat, no descarta en un futur fer de docent.
Lamenta la manca de companyies. “A Catalunya hi ha moltes noies que fan dansa, però no hi ha un nivell tan alt com a fora. Aquí hi ha poques companyies i això fa que la gent bona hagi de marxar fora”, diu.
