Lluís Sanromà, president de l’associació Mua Solidaris
El seu fill petit va patir una leucèmia que el va tenir ingressat a l’Hospital de Sant Joan de Déu durant gairebé vuit mesos. Vuit anys després, va néixer MUA Solidaris. “La meva sogra, en agraïment a l’hospital, va fer uns clauers per ajudar a la recerca del càncer infantil, que es van vendre tots en menys d’un mes. Allò ens va donar força per continuar”, explica.
Això va donar pas a altres accions, fins que es van constituir com a associació. “L’objectiu és aquest, recaptar diners per a la recerca”, comenta. Van fer un llibre, “No vull ser un heroi” que, després, s’ha convertit en un curtmetratge dirigit per Joan Paüls, que busca “visibilitzar aquesta malaltia a través de la imatge i del so”, manifesta. Amb la seva dona ja tenien un vessant solidari que s’ha reforçat a partir de l’hospitalització del seu fill.
“He après moltes coses aquests anys i que la solidaritat és un dels valors més importants que hi ha” i afegeix que “hi ha molts projectes solidaris, però no pots participar en tots”. “No és un hobby, per mi és un projecte personal que m’omple la vida”, diu.
Va estudiar Relacions Laborals, perquè “el que m’agradava era la formació”, si bé finalment s’ha dedicat al sector de les assegurances. Després d’un temps treballant per a una empresa, ara hi continua, però pel seu compte.
Havia jugat de més petit a hockey, durant un temps, al Club Egara, però en l’actualitat ja no practica aquest esport. De fa un temps, es va aficionar a jugar a pàdel, també al Pla del Bon Aire.
