Eugenio Santiago, guitarrista
“A casa sempre hi ha hagut afició a la música i a la guitarra i de veure el meu pare i els meus tiets tocar, em vaig interessar per la guitarra”, apunta. Primer l’ensenyaven a casa i, quan tenia 12 anys, va fer classes “amb el mestre Luis Reinaldo”. Ha passat pels “tablaos” més importants de Barcelona i ha guanyat diversos premis per la seva música.
Compon música relacionada amb el flamenc i “totes les seves variants” i s’inspira “en la mateixa música”. Diu que el seu estil “sempre és el flamenc i encara que m’inspiri en altres músics d’altres gèneres, sempre m’ho emporto al meu terreny”. Creu que “de veure i d’escoltar també vas aprenent i la tècnica la vas ampliant i sempre et vas perfeccionant tu mateix” i opina que “la inspiració t’arriba quan menys t’ho esperes”.
Ha gravat discos acompanyant a altres, però, de moment, com a solista no ho ha fet. “Ho tinc al cap, però és complicat”, afirma i afegeix que “cada cosa té el seu costat bo, tocar en directe està molt bé, però a mi també m’agrada gravar a l’estudi”.
Té molt clar que “el meu objectiu és dedicar-me a la guitarra de concert i ser solista” i reconeix que aquest instrument és molt complicat i amb certa dificultat i “has de tenir una tècnica molt elevada per expressar el que vols”. “Visc de la guitarra però mai deixes d’aprendre, és un infinit”.
Entre les seves aficions fora de la música li agrada bastant el cinema. “Les pel·lícules que m’agraden més són les d’acció i també les de superherois perquè soc una mica friqui”, explica rient.
