Miquel Montoriol, mestre
Va començar estudiant Filosofia i Lletres, “perquè m’agradava la història”, explica. Després de la mili obligatòria, “em vaig plantejar fer el que sempre m’havia agradat, fer de mestre”, Recorda que quan era petit ho havia “passat molt malament a l’escola, anul·lat i menyspreat per alguns professors”. Creu que, potser això, el va decantar per aquesta professió.
Estudiant Magisteri, recorda, “m’ho vaig passar molt bé i em vaig engrescar molt”. Va començar a Esparreguera, a una cooperativa i, més tard, va estar a un altre centre de la mateixa localitat on “vaig poder fer treball de recerca amb els alumnes al poble i a la comarca”, assenyala.
Tretze anys més tard, va tornar a Terrassa i va ingressar a l’Escola Pia, fins que es va jubilar, fa cinc anys. Allà va passar per tots els cursos de Primària i “vaig desenvolupar una part que m’agrada molt, llegir i escriure, i vaig escriure moltes coses per als nens i a escala particular”.
“Crec que els alumnes s’ho han passat bé amb mi i tinc molt bons records” de les escoles on ha treballat, assegura. S’ha basat en la “pedagogia activa”, procurant “la participació, despertar l’interès per a la lectura, la creació o l’amor a l’art” dels alumnes. “Per mi l’escola ho ha sigut tot, m’ho he passat pipa i a l’hora de jubilar-me, m’ha costat”, apunta.
Escriure és una de les seves aficions i també viatjar, una activitat que “t’obre finestres i t’eixampla la ment”, comenta. Afegeix que “coneixes altres maneres de viure i d’entendre el món”.
