Amàlia Ariza, directora de l’Escola Isaac Peral
“Del col·legi m’agradava i m’agrada tot”, manifesta. Jugava a fer de mestra i l’atreia “aprendre” i també “ensenyar” i afegeix que “ajudar en el procés d’aprenentatge és molt satisfactori”. Ho tenia molt clar de sempre i afirma que “si no hagués estat mestra, no sé a què m’hauria dedicat”.
Va començar fent substitucions, a escoles concertades i públiques, fins que va aprovar unes oposicions, l’any 2004. Li agrada molt viure “tot el procés de lectura i escriptura” dels infants. Insisteix que li agraden tots els cursos, si bé, “els cursos de més petits, tenen aquella innocència i aquella màgia” que tant l’atrau, i “t’estimen d’una manera incondicional”. Troba que això és “una sort” de la seva feina.
Des del curs passat, és la directora de l’Escola Isaac Peral de la ciutat, que li permet “veure l’escola des d’una altra perspectiva” i destaca que des d’aquest càrrec “interacciones amb altres àmbits de la comunitat educativa”.
L’objectiu és “fer passes endavant, però ben meditades, i amb formació que ens ajudi” a fer els canvis que s’han marcat. Diu que a l’escola “som una gran família” i un dels reptes és que “creiem que estem treballant bé i no volem ser una escola que passi desapercebuda”. La intenció és fer-ho durant un temps, perquè té clar que “voldré tornar a les aules”.
“A vegades penso que la meva feina també és el meu hobby i m’agrada molt”, comenta. També té altres aficions, “no gaire marcades”, com són pilates, córrer, anar d’excursió, visitar museus o llegir.
