Antonieta Esteve Soares, voluntària a Creu Roja i Els Dols
El seu pare, de Terrassa, va marxar en un vaixell durant la postguerra i va acabar a Brasil. “Allà va conèixer la meva mare”, explica. Quan tenia 18 anys, va venir a Terrassa. Aquí va estudiar i va acabar la carrera d’Enginyeria Química. “Vaig estudiar-ho pel meu pare, perquè també va estudiar Química, però no em va agradar gaire”, diu.
Tres anys després de casar-se, amb el seu marit, va tornar a Brasil, on va tenir les seves tres filles. Allà van tenir una empresa de màquines de fer gelats i s’encarregava d’explicar com funcionaven. . Deu anys més tard, tot i que estaven bé allà, van retornar a Terrassa. “Aquí hi havia més possibilitats” per a les seves filles.
Va treballar de diverses coses, però ara es dedica enterament al voluntariat. “Fa nou anys vaig anar a la Creu Roja i vaig agafar un compromís i m’enredava en tot, esplais, tallers per a gent gran de memòria”, el que fos. “Veus que cada persona és un món”, apunta. També fa de voluntària a Els Dols.
Gràcies a això, ha conegut a moltes persones. “A cada barri que vaig conec gent i em paren. És estrany el dia que passejo per Terrassa i no trobi algú que no em convidi a un cafè”, comenta. “A la gent li agrada molt que l’escoltin i per elles és com treure’s un pes de sobre”, manifesta. “Quan ajudes a la gent és com néixer una altra vegada”, afegeix.
Com a aficions destacades té la lectura, especialment de novel·les romàntiques, però també fantàstiques. També li agrada caminar pel bosc, acompanyada dels seus gossos.
