Rosa Rubio, creadora tèxtil
Els seus estudis es van inclinar cap al disseny de moda i la modisteria i patronatge industrial. Recorda que “a casa, la meva mare i la meva àvia cosien i també en el meu entorn ho feia molta gent i ho veia com una cosa natural”. A més, a l’esplai on anava, una de les seves monitores estudiava patronatge.
En principi, la sortida era ser dissenyadora de moda, i fa algunes coses en aquest camp, i també exerceix de professora de costura i patronatge a l’Escola Municipal La Llar. A més, està a l’Aula Didàctica del Museu Tèxtil.
S’encarrega del curs d’indumentària modernista del Museu Tèxtil. I té un taller propi, on fa, sobretot, “prototips”. De totes les feines que té li agrada “la varietat”, ja que es pot dedicar a coses diferents. “El tèxtil entès com una cosa sociològica; m’agrada molt”.
Va aprendre el vessant més creatiu i el vessant més tècnic de la moda i “quan treballes es tradueix en molts aspectes, com què vol portar la persona o perquè ho vol portar”, diu. Considera que la moda “és un negoci que va creant propostes, i crea la necessitat, però primer estudia quina serà la necessitat que t’agradarà” i afegeix que “tira la llavor en un camp que ja està preparat” perquè el producte funcioni. “Les empreses no inventen un producte perquè sí, primer fan un estudi de mercat”, manifesta.
En els seus moments lliures, comenta, “sempre faig alguna cosa”. Li agrada la cultura popular i és membre del grup Treure Ball i també, en molt del seu temps, “faig de mare”. Té una filla.