Ramon Rius, músic i pedagog musical
“Vinc d’una família de músics”, assenyala. I a casa seva la música era “molt natural i habitual” i anava a molts concerts on cantava el seu pare. La seva mare i un oncle i padrí seu, Josep Rius, també hi tenien relació. Quan tenia cinc o sis anys, es va iniciar en aquest món, al Coro Vell.
Va entrar al Conservatori de Terrassa i va aprendre cant i direcció de cors. “Era una època complicada i viure de la música era una cosa difícil”. Va estudiar Magisteri i va fer de professor de música en diversos centres. Va passar per l’Escola Pia, el Petit Estel, a una escola de Sant Cugat i també als Carmelitans. Paral·lelament a aquesta etapa, va fundar el Centre d’Educació Musical (CEM), l’any 1980. Una alumna que tenia li va demanar que anés a la seva escola de dansa a fer la part de música i, després, això va derivar en “l’aventura” del CEM.
“Tot va ser més complicat de què m’imaginava”, comenta. A la ciutat, diu, el tema musical “no està gens malament”, però és de l’opinió que, en comparació amb altres ciutats força similars, “encara hi ha molt a fer”. A Terrassa, afegeix, “en música es podrien fer més coses”, si bé lamenta que “no anem prou junts”. És del parer que a la ciutat “hi ha molt nivell i possibilitats” i afirma que “l’assignatura pendent és com poder fer perquè accedeixi a la música gent que no pot accedir-hi”.
De sempre havia estat membre del Centre Excursionista i havia fet de monitor de més jove i especialitat en espeleologia. Compaginar-ho tot, música i espeleologia, no era senzill.
