Sílvia Torrijos, professora d’anglès
Els idiomes, i més en concret l’anglès, l’han atret de sempre i va estudiar Filologia anglesa i alemana. “La meva idea no era fer de professora, tot i que m’ho passava molt bé, però jo mateixa m’ho negava”. Mentre estudiava, treballava a les tardes a una acadèmia que es deia Wall Street.
Ha fet altres feines abans de donar classes, com de secretària de direcció, de traductora o d’intèrpret, si bé “el treball d’oficina no el suporto i estant tancada em moro, haig de fer coses”, apunta. Afirma que “li agrada molt el contacte amb la gent i ensenyar”, que ho troba que “és gratificant”.
Ara, després d’uns anys fent diverses feines, només forma en l’idioma anglès a la Cecot i l’alemany, admet, l’ha perdut una mica per la manca de pràctica. “Sabent idiomes pots anar a on vulguis” i les altres coses ja les aprens, opina, i agrega que “el que costa és saber un idioma”. Ha fet classes a infants i creu que és molt diferent de la formació d’adults. “Ho has d’encarar de forma diferent”, manifesta.
És una practicant activa de kickboxing. “L’esport de contacte sempre m’ha agradat molt i vaig fer judo”, recorda. Fa uns anys es va apuntar al club Kickboxing Terrassa i des del mes de juny passat, és cinturó negre. “Has de tenir molt de cap i no és anar a pegar-te” i prou, assenyala.
A més de viatjar, la gastronomia, viatjar i anar a exercitar-se al gimnàs, a més del kickboxing, també és molt aficionada a la lectura, si bé, reconeix, no ho fa tant com li agradaria.
