Genny Murià, escultora
Quan era petita, diu, “m’agradava remenar, construir, dibuixar, crear i imaginar” i tenia clar que es volia formar en aquest camp. Va passar per l’Escola d’Arts Aplicades i es va graduar en escultura, especialitzada en talla de pedra i fusta. De l’escultura l’atreia “la màgia de construir i poder donar-li la forma” als objectes amb què treballa.
Assegura que “l’escultura és un ofici que conté molts oficis” i, depenent dels materials amb els quals treballes, “vas construint coses”. Per aquest motiu, afegeix, va aprendre diverses tècniques de diferents materials. En l’actualitat, treballa amb bronze, si bé detalla que “em sento còmode amb tots els materials”.
Té molt clar que “per ser una bona escultora has de tenir ànima”, i comenta que “el més interessant és el que expresses”. Sobre el fet que hi hagi més gent que pinta que no pas que es dediquin a l’escultura, opina que “per fer una obra t’hi passes mig any i és una feina en la qual t’has d’implicar i necessita dedicació quant a hores”.
Manifesta, a més, que “l’escultura és l’art que necessita més temps” i, respecte a l’estil que més la captiva, apunta que “puc fer realisme, però necessito expressar altres coses de sentiments, a través de figures més etèries”. Afirma també que “les formes les varies, depenent de què vols fer”.
“Quan no faig res, em poso nerviosa”, assegura. Sempre li falta temps, afegeix, però quan pot, les seves aficions principals són anar al gimnàs, llegir o també anar a la muntanya.
