Kandy Guerrero, treballadora social i fundadora d’Els Dols
De petita tenia “la idea d’ajudar a les persones” i, per aquest motiu, a 18 anys va entrar de voluntària a la Creu Roja i es va formar com a treballadora social. Diu, però, que “és una ajuda mútua, perquè també és aprenentatge”. Es dedica al treball social si bé, a una de les seves primeres feines, havia de fer acompanyament en el dolor i la pèrdua i va ser un món que la va atraure molt.
La pandèmia li va suposar dos anys amb moltes vivències personals i laborals complicades que la van afectar i va prendre la decisió “de començar un nou camí i donar un sentit a tot allò que m’havia passat”. D’aquí va néixer l’associació Els Dols, que fa “sensibilització pel carrer, amb tallers infantils per captar l’atenció dels adults”, comenta.
Tractem sobre dolor i pèrdues i “intentem trencar el tabú, perquè el dolor incòmoda”, afegeix. La intenció és començar a fer “activitat directa”, amb grups d’ajuda, tallers de teràpia o atenció individual, però sempre amb l’objectiu de “normalitzar-ho”.
Opina que “no ens han educat ni ens han permès parlar de les emocions i dels sentiments” i creu que “quan estàs en un procés de dol ho veus tot negre i les persones tenen dret a sentir-se” d’aquesta manera. Admet que és un tema delicat i apunta que hi ha altres dols, a part de la mort, que no sempre l’entorn entén.
La seva gran afició és el teatre i n’ha fet bastant, encara que també ha descobert l’escriptura, “una manera de desfogar-me”. També li encanten els mussols, que diu que són “saviesa i pau”.
