Miquel Górriz, director
“Suposo que ve voler cridar l’atenció i perquè et facin cas”, explica sobre el motiu de decantar-se per la interpretació. Va cursar Dret, però finalment va estudiar a Terrassa i a Barcelona. “A Barcelona, quan feia primer, em va agafar el José Sanchis Sinisterra, un gran dramaturg i mestre, per fer la seva obra “Ñaque o de piojos y actores” i vaig anar de gira per Europa i per Amèrica”, recorda. Admet que “vaig tenir molta sort i va ser una arrancada fantàstica”. A partir d’aquí va començar la seva carrera “cada vegada menys d’actor i més de director”.
Afirma que no va ser una cosa buscada i diu que “mai vaig pensar que acabaria fent de director” i opina que “la carrera d’actor és molt complicada i quan et vas fent gran, t’adones més de la seva fragilitat i del fet escènic i de plantar-se allà”, davant del públic. “He fet tots els papers de l’auca i això m’ha ajudat a tirar endavant”, diu.
Ha fet òpera, també, i reconeix que li hauria agradat fer cinema, però com a actor. Veu el teatre en un moment de certa crisi i on es planteja la seva viabilitat. Considera que l’òpera està més viva i que “el públic té coses a dir i si no li agrada, s’emprenya i si li agrada ho defensa”. En canvi, això no passa en el teatre que, subratlla que “si les dones no anessin a teatre, no sé si n’hi hauria”. Al·lega que les dones “tenen més inquietuds i són més dinàmiques”.
Fora de les hores de treball, la música és una de les seves aficions més rellevants. També li agrada molt llegir, si bé, curiosament, no llegeix llibres de teatre perquè “m’avorreix molt”, assegura.
