Jordi Molina, propietari de les xurreries “La Floresta”
Gestiona dues xurreries, una a davant de la Mútua i l’altra a la Rambla. “Per part de pare, soc la quarta generació i per part de mare, la tercera. Es pot dir que vaig néixer dins de l’ofici”, comenta. Mentre estudiava, ja va començar a treballar, ja que “mantenir l’ofici de la família et tira una mica”, manifesta.
A 2024, les xurreries “La Floresta”, arribaran als cent anys de vida. Amb setze anys, “ja gairebé portava el meu negoci”, recorda. Seguir el negoci familiar “em serviria per no dependre de ningú” i assegura que el seu afany des de sempre va ser “continuar la tradició de la meva família, que era una abanderada” a aquella època.
Assenyala que “vaig a contracorrent perquè en una època en la qual tot és industrialitzat, mantinc els productes artesanals i com es feien fa cinquanta o seixanta anys”. Té com a objectiu “mantenir els valors que estan desapareixent i l’essència i la tradició familiar”.
Lamenta que “després de mi, tot això es perdrà, perquè tot suposa un sacrifici i avui en dia tot es compra quasi mig fet i es va a les coses fàcils i a les coses més bàsiques”. Apunta que “tenim la mateixa clientela de fa molts anys” i els hi va bé, però afegeix que “allò que és artesanal s’està perdent i, per l’esforç que suposa”, no sempre compensa. La seva dona i ell són mestres artesans.
Obrir sempre, caps de setmana i festius inclosos, condiciona la vida privada. “Si la família no et fa costat una mica, és dur”, diu, i afirma que “he intentat que els meus fills no seguissin l’ofici”
