Toni Torres, cantant
Va començar a cantar en centres regionals, abans de marxar a la mili. “Portava dues cançons i sempre m’he considerat una persona molt tímida” i això de pujar als escenaris li costava al principi. Va iniciar-se, més seriosament, amb l’Orquesta Liberación, si bé també actuava com a solista. “Vaig començar a conèixer-me a mi mateix com a cantant”, apunta.
Després va passar per l’orquestra, Baila Conmigo. Fa 21 anys, a més, que canta a la Sala Vivaldi de Barcelona, on canta versions. “El que més triomfa són les versions i la història que tu et muntis”. És una feina de caps de setmana i no s’ha plantejat deixar el seu treball.
Tot i això, ha gravat cinc discos. El seu nom real és José Antonio Delgado, però a una pel·lícula de Manolo Escobar, un dels seus cantants favorits, el seu personatge es deia Antonio Torres. “Quan vaig gravar el primer disc, l’any 1996”, va acabar amb Toni Torres, i es va quedar amb aquest nom en la seva carrera com a cantant.
“El meu estil realment és la copla, però estic obert a tot”, manifesta. Ha superat totalment aquest excés de respecte als escenaris i recorda que “la primera vegada que vaig sortir a l’escenari amb l’Orquesta Liberación, no em movia d’un metre quadrat”. I quan canta, diu “hi poso l’ànima” i afirma que “soc el mateix a l’escenari que fora d’ell”.
Va formar part de “La Cubana” en una homenatge al Paral·lel i al mestre Prada. “Llavors cantava a un restaurant a Barcelona i em van veure i em van dir de participar” a l’obra “Cómeme el coco, negro”.
