Pep Pla, actor i director
No tenia clar què volia estudiar i, un dia, va tenir notícia que hi havia un Institut del Teatre on es podia formar com a actor. Als dinars familiars, recorda, “era el típic que feia imitacions i cantava” i, quan va dir a casa d’estudiar per a actor, “ningú es va sorprendre”. “Els meus pares em van dir que si era allò que volia fer, que endavant, cosa que els hi agraeixo”, assegura.
Va estudiar dos anys aquí i, després, a Barcelona. El segon any allà, Josep Maria Flotats el va agafar per a fer el Cyrano de Bergerac. “Va ser una estrena amb molt d’èxit”, assenyala. Va participar en el primer serial de TV3, “Poble Nou”, que va ser un trampolí més. “Això, suposo que servia també perquè a l’hora de fer el repartiment en el teatre, la gent pensés en tu”, comenta. Creu que és molt diferent fer teatre que fer televisió. “Sempre dic que és com anar en moto o en cotxe, és una conducció diferent”, apunta.
També ha fet de director i li agrada molt perquè “tens l’opció d’explicar la història i quin tipus d’embolcall vols de música o d’escenografia. Com a actor et correspon donar-li vida al personatge, però la història sencera és quan dirigeixes”. També ha fet gestió de teatre, per exemple al CAET. “És veure el món des de diferents prismes”, afirma. Actualment, està actuant en l’obra teatral “El pare”, al Teatre Romea.
Fora dels escenaris, una de les seves grans aficions és caminar. Li agrada fer rutes i fer nit en algun lloc, que “és com el concepte de peregrinar”. “Veus el paisatge de natura, però també l’humà”.
