Agnès Dagnino, procuradora
En realitat, volia estudiar Ciències Polítiques, però en aquella època el camí per aquesta carrera no era senzill i va fer Dret i la va acabar. “Quan vaig acabar, treballava a una farmacèutica”, de recepcionista i atenent als clients, i les possibilitats d’entrar al departament jurídic eren una quimera. Li van oferir anar a Madrid, però va optar per quedar-se aquí.
De seguida, va trobar feina a un despatx d’advocats, especialitzat sobretot en temes de família. “Tinc un caràcter que empatitzava amb els clients i això no podia ser”, recorda i, gràcies al seu contacte amb algunes procuradores, va comprovar que era una feina que se li esqueia força bé.
Llavors no era com ara i va fer tots els tràmits burocràtics i es va col·legiar com a procuradora. De la seva feina, li agrada “intentar solucionar allò que se’t planteja sobre la taula”. La seva tasca és que l’expedient que li toca, “funcioni de la millor possible” i diu que “cada expedient és com un vestit de núvia, a mida de la circumstància del client”.
Quan es diu que la justícia és lenta, considera que el motiu és que “la justícia està col·lapsada i és per falta de recursos”. Diu que “si veig predisposició, no tinc cap problema en ensenyar i aprendre”. Als clients sempre els hi diu que “als procuradors no se’ns veu, però fem molta feina”.
En el seu temps lliure, balla l’estil de Bollywood, que, explica “és la meva extraescolar”. “És una música que aporta molta alegria i energia”. Es pot dir que s’hi va apuntar de casualitat.
