Rosa Cadafalch, actriu
Es va formar com a actriu a l’Institut del Teatre de Barcelona. “Quan era petita i mirava els àlbums de fotografies del casament dels meus pares, i sempre en buscava una, del meu pare fent Els Pastorets amb un àngel entre bambolines que encara no havia entrat” a escena. Aquesta imatge “em va quedar marcada”.
Al seu poble, Sant Llorenç Savall, va començar a fer teatre amateur i s’hi va aficionar molt. Va començar a treballar en el sector del tèxtil, amb 15 anys i, més tard, va iniciar els seus estudis en horari nocturn. A l’hora de decidir es va decantar per estudiar teatre.
Mentre estava acabant la carrera, recorda, “el Flotats em va agafar per fer el Cyrano de Bergerac”. Era començar per dalt, però diu que “sort que soc molt realista i sabia que la vida no és tan fàcil”.
Ha fet més teatre que res i és el que més li agrada i destaca “l’abisme aquest que cada dia pot passar qualsevol cosa” i el teatre “és l’amor i la passió i m’ha fet patir molt”. És una professió “on no hi ha res segur” i explica que sempre ha fet feines alternatives i va donar classes. “Sempre m’han ofert més personatges més seriosos i dramàtics”, subratlla.
A l’escenari, apunta, “em sento com a casa meva”. De fa un temps, es dedica a oficiar cerimònies laiques. “M’omple molt pel tracte humà amb la gent i m’ha ensenyat molt a la vida i a relativitzar”.
Entre les seves aficions, quan no està treballant, hi figuren caminar per la muntanya, llegir o escoltar música. Però també li encanta anar al teatre i al cinema. Admet que li agradaria pintar o escriure
